La Guàrdia dels Prats
Petit poble amb una llarga història vinculada al monestir de Santes Creus.
Lilla
Petit poble amb una llarga història vinculada al monestir de Santes Creus.
Prenafeta
Petit poble amb una llarga història vinculada al monestir de Santes Creus.
Rojals
Petit poble amb una llarga història vinculada al monestir de Santes Creus.
El Pinetell
Petit poble amb una llarga història vinculada al monestir de Santes Creus.
La Guàrdia dels Prats
Situació
La Guàrdia dels Prats és un poble situat al nord de Montblanc, amb una altitud de 363 metres. Es troba prop de la riba dreta del riu Anguera i dels principals eixos de comunicacions de la comarca.
“Els carrers són costeruts: la majoria s’enfilen al puig per la falda de llevant. A dalt no queden rastres del castell, però es disfruta de bona vista”, una definició de Palau i Dulcet de 1932 que és vigent encara avui.
Història
Segle XI
Primera referència documental
1238
Guerau de Vallclara
1304
Casa dels Cervera
1835
Canvi històric
1879
Nova etapa
La Guàrdia ja se cita en un document del segle XI, anomenada llavors La Guàrdia d’Ermenir o d’Eremir. A finals del segle XI, pertanyia a la casa dels Cervera. L’any 1238 passà a mans de Guerau de Vallclara. En morir Guerau, la seva esposa llegà La Guàrdia al monestir de Santes Creus. El cenobi cistercenc n’ostentà el domini fins 1835.
La Guàrdia dels Prats va ser després un municipi independent, fins el 4 de desembre de 1879, moment en què passà a ser un agregat de Montblanc.
La Guàrdia dels Prats va veure néixer el cèlebre mercedari Sant Pere Ermengol. De jove portà una vida de bandoler de la qual es va arrepentir i passà les darrers anys de la seva vida al santuari i convent de Santa Maria dels Prats. Hi morí el 1304.
Què destaca?
L’ermita de la Mare de Déu dels Prats
L’ermita de la Mare de Déu dels Prats i les seves dependències adossades. La seva església ja és citada el 1224 i es diu que Sant Pere Ermengol hi passà els darrers anys de la seva vida i hi fundà una comunitat de mercedaris. El santuari que veiem actualment és fruit d’una reconstrucció del segle XVI.
L’església parroquial de Sant Jaume ja apareix documentada el 1185. Fou destruïda durant la Guerra dels Segadors i reconstruïda posteriorment. A finals del segle XVII començà la construcció de la capella lateral, dedicada a la veneració de les relíquies de Sant Pere Ermengol.