PEDANIES DE MONTBLANC

PRENAFETA

Situació

Prenafeta està situada a l’est de Montblanc, a 470 metres d’altitud, al peu del vessant occidental del Tossal Gros. Aquest cim, de 864 metres, és el punt més elevat de la serra Carbonària i marca el límit amb l’Alt Camp.de Montblanc apareix documentada des de 1579, vinculada a les confraries de Sant Joan Baptista i de Sant Eloi. Antigament, ballava envoltada de tres o quatre aligots i anava acompanyada d’un grup de ministrers.

Història

Alguns autors situen els orígens de Prenafeta abans de la Reconquesta. A mitjan segle XII, Ramon Berenguer IV conquerí el castell de Prenafeta als sarraïns.

Posteriorment, es constituí la baronia de Prenafeta, integrada pels nuclis i termes de Figuerola, Miramar, Mas de n’Amill, Puigdespí i Montornès.

A finals del segle XIII, els castells de Prenafeta, Figuerola i Miramar passaren a estar sota la jurisdicció del monestir de Poblet. A partir d’aleshores, es produïren diverses pugnes entre Montblanc i Poblet pel domini de Prenafeta, que restà sota el senyoriu del monestir fins al segle XVIII.

A finals del segle XVIII, els habitants abandonaren l’antic nucli, situat al voltant de les muralles del castell, i s’establiren al poble actual, al peu de la muntanya i orientat cap a la Conca. A la part més alta es formà la Barceloneta, un llogaret que actualment pertany a Montblanc.

L’any 1850, Prenafeta s’agregà a Lilla. El 1878, tots dos nuclis passaren a dependre de Montblanc.

Què cal destacar?

Església parroquial de Sant Salvador

L’església parroquial de Sant Salvador és d’estil barroc. Destaca pel portal de mig punt i el campanar d’espadanya.

Antic poble de Prenafeta

Encara es conserven restes de l’antic poble de Prenafeta, que algunes fonts anomenen Vilafreda. Aquest nucli fou abandonat al segle XVIII, quan els habitants es traslladaren a l’emplaçament actual. Els dos nuclis estan separats per aproximadament dos quilòmetres.

Castell de Prenafeta

Les restes de l’antic castell, conegut com a Castell dels Moros o Torre dels Moros, es troben a 750 metres d’altitud.

Antoni Palau i Dulcet destacava les vistes que s’hi poden contemplar sobre la Conca i els pobles, tossals i camps de conreu del territori.

Ermita de Santa Anna de Montornès

L’ermita de Santa Anna de Montornès forma part del terme de Prenafeta, tot i que eclesiàsticament depèn de la parròquia de Barberà de la Conca. És d’estil gòtic català i probablement fou construïda al segle XVI. Segons la informació facilitada, devia constituir el nucli de poblament de Montornès.

Planifica la teva visita

Descobreix les opcions per allotjar-te a la zona.

On dormir

Troba allotjament per a la teva estada.

Descobreix on dormir →

Fonts documentals

  • CATALÀ ROCA, Pere. Els castells catalans. Volum IV. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1973, p. 264-269.
  • PALAU i DULCET, Antoni. Guia de la Conca de Barberà. III. Barcelona: Impremta Romana, 1932, p. 22-30.
  • PORTA BALANYÀ, Josep M. «Notes sobre els processos d’agregacions a Montblanc. Els casos concrets de Lilla, Rojals i Prenafeta». L’Espitllera, núm. 80, Montblanc, octubre de 1987, p. 36-37.
  • Gran Enciclopèdia Catalana: Prenafeta.
  • Patrimoni de la Conca de Barberà.
Desplaça cap amunt