
PEDANIES DE MONTBLANC
LILLA
Situació
Lilla està situada al sud-est de Montblanc, a 483 metres d’altitud. El poble es troba als peus de la serra de Miramar, també anomenada serra Carbonària, i sota el coll de Lilla, per on passa la carretera de Valls a Montblanc. El seu terme és limítrof amb la comarca de l’Alt Camp.
Història
Els orígens de Lilla estan vinculats a la presència musulmana, que hi va bastir un castell amb una funció estratègica de vigilància del coll de Lilla, un pas de comunicació entre Lleida i Tarragona.
La primera referència documental al castell data de l’any 978. El seu nom s’associa als termes àrabs «al-daliya», «aliya» o «alilla», relacionats amb el significat de lloc alt. A inicis del segle XI, concretament l’any 1011, la fortalesa ja hauria estat reconquerida pels cristians. La repoblació de Lilla no es produiria fins a mitjan segle XII.
Lilla pertanyia al rei i formava part del terme, la batllia i la parròquia de Montblanc. Durant el segle XVII, pagava la meitat dels delmes a l’Església de Tarragona i l’altra meitat a la universitat i al castlà de Montblanc.
L’any 1850, Prenafeta passà a ser-ne un agregat. Lilla es mantingué com a municipi independent fins al 1878, quan s’incorporà com a agregat a Montblanc.
4. Què cal destacar?
Església de Sant Joan Baptista
L’església de Sant Joan Baptista presenta un aspecte romànic, tot i que va ser reconstruïda i ampliada durant el segle XVIII.
Ermita de Sant Fructuós
L’ermita de Sant Fructuós va ser inaugurada i beneïda l’any 1996. A l’absis hi ha la imatge de Sant Fructuós, obra de l’artista de Vilaverd Joan Rosich Andreu.
Antigues escoles i sindicat de Lilla
L’edifici de les antigues escoles i sindicat està situat al carrer de les Cases Noves, número 9. Conserva una llinda datada de l’any 1610 amb la inscripció «misser Antoni Magrinyà». L’edifici va acollir l’antiga escola i el Sindicat.
Planifica la teva visita
Descobreix les opcions per allotjar-te a la zona.
Fonts documentals
- CATALÀ ROCA, Pere. Els castells catalans. Volum IV. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1973, p. 268.
- GRAU PUJOL, Josep M.; PUIG TÀRRECH, Roser. Lilla. Aproximació a la història d’un poble. Lilla: Parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla, 1996.
- PALAU i DULCET, Antoni. Guia de la Conca de Barberà. III. Barcelona: Impremta Romana, 1932, p. 18-19.
- PORTA BALANYÀ, Josep M. «Notes sobre els processos d’agregacions a Montblanc. Els casos concrets de Lilla, Rojals i Prenafeta». L’Espitllera, núm. 80, Montblanc, octubre de 1987, p. 36-37.
- Patrimoni de la Conca de Barberà.